Propera parada: estratègies sindicals contra els salaris baixos

CCOO de Catalunya ha analitzat l’evolució dels salaris en la negociació col•lectiva i ha comprovat que, malgrat que han millorat en el seu poder adquisitiu, amb un creixement a un ritme del 3,6% anual, han perdut pes en el repartiment de la renda nacional

Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya és una vegada més -i ja van 30 anys consecutius- guanyadora de les eleccions i primera força sindical al país, amb pràcticament 25.000 delegats i delegades, que representen un 44% del total. Però és precisament després dels processos electorals quan el disseny de les estratègies es posa en pràctica i les noves batalles a nivell laboral es posen en marxa.

Una de les ofensives que desenvoluparà CCOO de Catalunya en el proper període anirà dirigida a la lluita contra els salaris baixos. Amb aquest objectiu s’han dissenyat els cinc eixos essencials a seguir en el marc de la negociació col•lectiva durant l’any 2008.

Creixement del Salari Mínim Interprofessional (SMI)

CCOO de Catalunya té com a objectiu un increment del 8% entre el període 2009-2012, per tal d’assolir l’establiment de la Carta Social Europea, un SMI de 1000 euros.

Augment del poder adquisitiu dels salaris

CCOO considera imprescindible incorporar la clàusula de revisió salarial en aquells convenis que encara no la tinguin recollida i regulada. Així mateix, defensa que convé convertir-la en una garantia completa i veritable, és a dir, amb caràcter retroactiu a l’inici de la vigència del conveni i sense cap tipus de limitacions.

Aposta per decidir les millores en els àmbits de negociació en base al poder poder adquisitiu real, tenint en compte la previsió d’inflació sobre la qual opera la revisió salarial, i també amb els diversos factors relacionats amb l’empresa i amb el sector d’activitat.

La negociació del conjunt salarial

La negociació col•lectiva ha d’intervenir en tot el conjunt del salari variable, provingui de la naturalesa que provingui i sigui quin sigui el seu origen. CCOO defensa una acció sindical que actuï de forma global al voltant dels salaris, siguin nominals o per objectius, i sobre les condicions de responsabilitat, disponibilitat o especial capacitació professional de la persona treballadora.

Trencament amb les dobles escales salarials i amb les desigualtats de gènere
CCOO al•lega que, després d’una anàlisi acurada de la classificació professional discriminatòria, el sindicat està en condicions d’aconseguir el principi d’igual retribució per a feines d’igual valor. En aquest mateix sentit situa la importància de prestar especial atenció a possibles situacions de discriminació basades en la data d’ingrés a l’empresa o per motius d’edat.

Eradicació dels baixos salaris estructurals

En darrer terme, CCOO de Catalunya situa com una prioritat en el marc de la negociació col•lectiva l’eradicació progressiva i planificada dels salaris inferiors a 1.000 euros, exigint un creixement salarial d’entre el 6% i el 8%, en coherència amb la política reivindicativa respecte a l’SMI del sindicat.

Estem, doncs, davant d’un dels principals cavalls de batalla que Comissions Obreres de Catalunya inicia aquest any 2008, després del procés d’eleccions als centres de treball; un any, que a més, vindrà marcat per la celebració del quart Congrés de la CONC, que se celebrarà durant el mes de desembre.

Redacció

Comissions Obreres de Catalunya denuncia l’actuació de telepredicadors moralistes a TV3

El 12 de març, dues estudiants del comitè de vaga de la Universitat Autònoma de Barcelona s’asseien al plató d’Els matins de TV3 per menjar-se un plat amarg. Repetidament desqualificades pel presentador, Josep Cuní, i una col•laboradora, Pilar Rahola, gairebé culpabilitzades i ridiculitzades per les seves posicions, es van enfrontar a l’altra cara de la llibertat de premsa

CCOO ha denunciat aquesta actuació i d’altres de similars al Comitè Professional de Televisió de Catalunya i al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, alhora que reitera les seves queixes davant la mateixa direcció de TV3. Reproduïm íntegrament el comunicat

Cuní, Rahola i el sindicalisme

Quin problema tenen Josep Cuní i Pilar Rahola amb el sindicalisme i els moviments reivindicatius?
Un dia posen de volta i mitja els mestres per la seva vaga, un altre ataquen el secretari general de CCOO i un altre, ahir dimarts 12 de març per exemple, presenten dues estudiants del comitè de vaga de l’UAB com a “dos pesos pesants de la dialèctica universitària”. Es permetria una presentació irònica com aquesta en una entrevista a un conseller de la Generalitat, a un representant de l’oposició o a un membre destacat de la patronal?

El nostre sindicat, CCOO, ha defensat sempre la pluralitat d’opinions i la llibertat d’expressió dels periodistes. Es pot mantenir una opinió favorable o no sobre la vaga d’estudiants, però el que no és sostenible en una televisió pública és fer una entrevista des de l’apriorisme de considerar els estudiants com a agitadors immadurs i sotmetre dues representants del moviment estudiantil a una fustigació de mitja hora sense gairebé possibilitat de rèplica amb reivindicacions. Cuní i Rahola van desqualificar el vot dels estudiants per elegir el rector de la seva universitat, possibilitat que, tot i que en minoria, els reconeixen els estatuts de les universitats públiques catalanes. Però el més desagradable van ser les continuades desqualificacions personals a les dues representants dels estudiants. En el to habitual impositiu i cridaner, Josep Cuní i Pilar Rahola no paraven de voler ridiculitzar la manera d’expressar-se de les entrevistades: “... Parles així quan vas de copes amb els amics?”, “sembles del PCE”, “què vol dir patronal i treballadors...?”, a més d’una suposada gran ofensa a Pilar Rahola pel fet que una de les noies parlava en castellà.

El mateix Cuní va arribar a dir que “el meu discurs us semblarà carca i reaccionari”. No és indispensable ser estudiant per considerar determinades actituds com a “carques i reaccionàries”: ho són als ulls de qualsevol persona progressista i de tarannà democràtic. Els estudiants universitaris són perfectament responsables de les seves accions en defensa de l’ensenyament públic. Tot i que Josep Cuní, amb un estil que s’allunya de les tasques de l’informador per acostar-se a les maneres dels telepredicadors, va dir que els joves ja fa temps que no estan educats en la cultura de l’esforç.

El sindicalisme reinvidicatiu és necessari, entre altres coses, per combatre situacions com la creació d’una productora “associada” per pagar als treballadors sous molt més baixos dels que cobren els seus companys que fan la mateixa feina a TV3 pel programa Els matins.

Sant Joan Despí, 13 de març de 2008