Si podem... (si volem)

Toni Barbarà

Inexorablement, com en la més clàssica de les tragèdies, ens apropem al desenllaç, al disbarat que s’anuncia com la IX Assemblea general d’IU. I tanmateix encara estem a temps de forçar una sortida realment en positiu.



S’han vingut consolidant tres opcions, manifestos, equips, terços en la seva accepció més àmplia, sensibilitats... hipersensibilitats. Durant setmanes han anat conformant-se tres maneres de rellançar IU, macerades per molt singulars aportacions transversals, per llistats d’afeccions i anuncis de desafeccions, tres banderes amb variacions formals a cada lleu gir de calidoscopi. Anem llançats a tota velocitat, amb un ímpetu digne de millor causa, cap a una meta assembleària que molts entenem situada just al caire del precipici i sense espai possible de posterior assossec ... - no et fot el profeta!- I tanmateix podem, i hem, canviar guió tan funest.



Per desencallar l’actual escenari serien necessàries algunes condicions, alguns compromisos des de ja, a tot nivell, a tota extensió, a total i plena honestedat, com sabem exercir, quan volem, els homes i les dones d’IU.



Saber-nos i reconèixe’ns el que d’altra banda són quatre obvietats: Que tots i totes tenim alguna raó i no tota la raó. Que cada bandera gaudeix d’una parcial veritat històrica, però no de tota ella. Que cadascú i cada que ha encertat i errat en el seu cas i moment. Que totes i tots disposem de "hooligans", d’avaladors, d’àvia i nebots. Que en totes les famílies hi ha comptes i cicatrius pendents d’un passat que es resisteix a passar. Que majoritàriament tenim una alta autoestima, nobles sentiments, meravellosos valors com la dignitat, l’altruisme, la solidaritat, la generositat ... i també demostrada mala llet quan ens sentim pressionats o creiem que ens volen tocar la boina. Que no haguéssim de continuar donant-nos cops de cap a cop de República, ni puntades de peu censals, ni escopinades federals, ni exhibicions de contundència verbal anticapitalista, ni més desafiaments en forma de diligents expulsions per activa, per passiva o en reciprocitat. Que en aquesta batalla no hi haurà, no hi pot haver, uns vencedors sobre altres perdedors, ni viceversa, ni fins i tot menys ningú que "destrossi" ningú, a risc de quedar-se sol en la seva victòria inútil, i tan sol aconseguint que l’ humiliat s’exiliï al seu interior, o a la seva quotidianitat banal, a la claudicació o al grupuscle.



Així les coses, els sobra raó als i les companyes i tanmateix a amics i amigues quan saluden i exposen que quan volem, es vegi cas de l’alcalde de Seseña, ens surt el millor de la nostra IU. No només estic d’acord, sinó que aquesta reflexió m’anima a afegir, amb tanta modèstia com a energia que no només és possible la conciliació i la racionalitat, sinó que si volem veure-les ja tenim algunes experiències irrefutables.
Estic parlant d’això, lamentablement tan poc considerat en els nostres menesters polítics, que es diu Europa. Del -PEE - Partit de l’Esquerra Europea en concret i particular. És ben sabut que des de la seva fundació fa més de tres anys, tres organitzacions polítiques i sobiranes de l’Estat Espanyol, - TRES- conformem i participem de ple dret i activitat. I el que en els seus inicis era contemplat des d’Europa com el "cas =problema" espanyol amb tres veus, sigles i famílies, ha anat evolucionant, amb treball i responsabilitat, cap a un exemplaritzant estatus d’interrelació civilitzada, complementària, i si em permeteu camaraderil, amb freqüència amable i sempre respectuosa.



Malgrat l’obvietat deixeu-me recordar els qui representen aquestes tres formacions: En el Comitè de Presidents: Gaspar Llamazares, (IU.), Paco Frutos (PCE) i Jordi Miralles (EUiA). En el Comitè Executiu: Isabel López Aulestia, Javier Alcazar; Maite Mola i J.L. Centella ; Àngels Tomás i el que subscriu aquesta nota. Pedro Marset va ser reelegit tresorer en l’últim i 2n Congrés de Praga, i jo mateix vaig ser posteriorment integrat al Secretariat. Recordar encara que al PEE sempre s’actua per consens, que significa que en aquest Secretariat m’honra atendre o que representar - tal com va ser explícitament acceptat- les tres organitzacions espanyoles. Els amics i camarades europeus han sabut agrair i correspondre al canvi de xip, al canvi de l’esbroncada, el vet i la crispació per la suma, a la complementarietat, al no antagonisme, al respecte en la pluralitat. Així que quan llegeixo algun comentari que situa el paral·lelisme del cas Itàlia en l’horitzó, vull contraposar que l’exemple a seguir no és avui el d’aquell convuls país germà sinó el d’Espanya, almenys en i pel que respecta al PEE.



No és ja que una hipòtesi, és una realitat que afirmo i corroboro. I això, encara pertanyent a la parròquia d’ EUiA i per tant des de l'inevitada polèmica de la catalanitat, que com gairebé sempre és nacional, mestissa, sobirana, solidària, internacionalista i xarnega. Cadascú creix i es fa en el seu propi ecosistema social i polític, i professa la lleialtat que pensa es mereix la seva història particular, com ha de ser. Però després, a més, tots i totes som capaços, si volem, de treballar junts i juntes, de tancar files en el noble objectiu de trobar i de facilitar solucions per a la nostra gent, el nostre verdader sentit profund de lluita i d’existència.



Per acabar, no puc ni vull evitar-lo, una línia de l’humor imprescindible quan es tracta de coses tan serioses. Com diu el meu amic cubà: "el bo que té la cosa, és el dolent que està la cosa". Som a temps de fer prevaldre la dignitat, la justícia, la raó, la solidaritat, la fraternitat, l’emancipació, la llibertat, el respecte, l’esperança: aquesta ha de ser IU., o si me l’accepteu UI. : Unint Esquerres!

Salut!

Per frenar el bipartidisme: organització i mobilització

El Consell Nacional d’EUiA fa una primera valoració dels resultats i esbossa les línies polítiques per al proper período

“El bipartidisme i la forta polarització electoral han arribat a l’Estat espanyol per quedar-s’hi”. Joan Josep Nuet iniciava amb aquestes paraules la seva intervenció al Consell Nacional d’EUiA, celebrat pocs dies després de les eleccions generals.

Però, tal com assenyala l’informe que s’hi va aprovar, aquest fet només pot explicar en part el retrocés electoral de la coalició ICV-EUiA a Catalunya i d’IU a la resta de l’Estat. Tot i comptar amb bons candidats i candidates, amb un programa coherent i amb una bona campanya -la més centrada en els interessos dels treballadors i les treballadores des que es va constituir la coalició-, s’han perdut 50.000 vots a Catalunya i 280.000 en el marc de tot l’Estat. Per tant, cal fer els comptes també amb problemes de caire estructural.

La polarització bipartidista no és un fenomen nou, sinó una de les conseqüències d’una transició calculadament dirigida a desmobilitzar els agents de canvi i a reduir el pes social i polític dels comunistes. La principal diferència respecte als inicis dels vuitanta és la preocupant feblesa del grau d’organització de l’esquerra transformadora. Fa vint-i-cinc anys, la presència estructurada en els centres de treball, en els barris populars i en les universitats va permetre resistir al tsunami bipartidista.

Per aquesta raó, entre les prioritats que Esquerra Unida i Alternativa es marca per al proper període, hi ha l’impuls organitzatiu, a partir de la dinamització de les assemblees de base i de l’obertura a més persones del món del treball, a professionals i a gent jove. El mateix, i amb més urgència, val per a IU.

Recuperar el carrer

La nova composició del congrés de diputats arran dels resultats del 9 de març, amb menys presència de l’esquerra alternativa i en uns moments de canvi de cicle econòmic, augura repercussions negatives per a la gent treballadora. Davant d’un més que probable acord estable entre el PSOE i els nacionalistes conservadors, urgeix recuperar la capacitat de mobilització a favor dels drets socials i d’un canvi de política econòmica. Per això cal intensificar l’activisme a les organitzacions i als moviments socials: ara és l’hora de recuperar el carrer. Alhora, no es pot obviar que el Partit Popular, instal•lat en les seves posicions més dures, ha crescut electoralment. Per aquest motiu, EUiA “continua compromesa a continuar confrontada amb el PP”.

L’estratègia a seguir no sembla tan diferent de la que es va marcar ara fa quatre anys: mobilitzar des de la proposta per fer avançar el canvi polític i amb l’objectiu de derrotar definitivament la dreta més extrema i el que aquesta representa socialment i econòmica. En paraules de Jordi Miralles, “fa quatre anys que estem d’acord sobre el que cal fer, però el que ara toca resoldre és com fer-ho”.

Una coalició més política

Una altra de les conclusions del primer debat postelectoral al si d’EUiA va ser la valoració positiva de la coalició amb Iniciativa per Catalunya-Verds. Seria un error per part de qualsevol de les dues parts intentar atribuir a l’altra la responsabilitat de la davallada.

Per això, la resolució aprovada al Consell Nacional aposta per “una ICV-EUiA més compartida i més útil: una coalició política. Per a EUiA cal més coalició i [...] fer avançar aquest projecte d’esquerres i ecologistes”. Es tracta de tenir un debat de futur també amb ICV.

Sandro Maccarrone

Prioritats programàtiques d’EUiA

Les propostes amb què Joan Josep Nuet, candidat número 3 per Barcelona de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), afronta les pròximes eleccions tenen un marcat caràcter social i presten especial atenció als treballadors i treballadores.

Una mostra: l’augment de la durada de la prestació d’atur sense augment del periode mínim de cotització, així com la disminució de la temporalitat en la contractació; tanmateix, es recupera el dret d’opció a la readmissió dels treballadors i treballadores en cas d’acomiadament improcedent, i es busca l’equiparació salarial entre homes i dones. La democratitzazció de la participació dels treballadors i treballadores en les decisions empresarials que els afectin, i la jornada de 35 hores sense reducció de salari, són punts importants del programa.

Pel que fa a l’ensenyament, la salut i els serveis socials, se’n reclama la gratuïtat, així com la incorporació definitiva de la salut bucodental a la sanitat pública. Un altre punt fort del decàleg és la derogació de l’actual llei d’Estrangeria i l’aprovació d’una llei de la Ciutadania amb igualtat de drets per a la població immigrada, que tindria dret de vot en totes les eleccions, amb un any de residència com a requisit. ICV-EUiA proposa també el desplegament de tots els articles i decrets per fer efectives la llei d’Igualtat i la llei Contra la Violència de Gènere.

Respecte als drets civils, Nuet abandera la legalització de l’eutanàsia i el reconeixement a una mort digna, així com la despenalització de l’avortament dins les primeres 14 setmanes d’embaràs. El polèmic tema de l’Estatut també està previst al programa, amb el traspàs immediat de les noves competències i la dotació pressupostària necessària per desenvolupar-les correctament. També la Constitució, per a la qual es proposa una reforma en un sentit federal i republicà.

A favor de la gent del carrer

- Redistribució de la renda a favor dels assalariats i increment del salari mínim a 1.000 euros mensuals. Increment de l’Impost de Societats a les empreses que obtinguin un increment de beneficis que dupliqui la mitjana estatal.

- Increment de la pressió fiscal en un 1% anual sobre el PIB, fins assolir la convergència amb la Unió Europea, en un termini de cnc anys.

- Reducció de la sinistralitat laboral i penalització en un 30% de les cotitzacions a la Seguretat Social de les empreses amb un índex de sinistralitat superior en un 50% a la mitjana del sector. Intervenció de la Fiscalia en els accidents mortals, i de l’Estat com a acusació particular.

- Modificació de la llei d’Arrendaments Urbans, amb l’objectiu d’evitar rescisions de contracte unilaterals o elevacions indiscriminades dels preus de lloguer. Modificació de la llei Hipotecària i reorientació de la inversió pública, per equilibrar els ajuts fiscals a la compra i al lloguer.

Xavi Nieto: “Si els joves s’impliquen, poden exigir”

Coordinador Nacional d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA des del juliol passat, aquest sabadellenc de 22 anys i candidat a les generals per la circumscripció de Barcelona defensa la necessitat d’aplanar el camí als joves i d’impulsar una cultura de participació que els impliqui en la societat civil organitzada

Com afronta Alternativa Jove-Joves d’EUiA la pròxima campanya electoral?
Amb molta força i el convenciment que ICV-EUiA (Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa) seguirà sumant i multiplicant arreu del territori, i amb l’objectiu de buscar complicitats en l’electorat més jove, a qui anirà adreçada d’una manera particular la nostra campanya. També amb molta il•lusió a la circumscripció de Barcelona, on de segur aconseguirem treure el tercer escó i que Joan Josep Nuet sigui diputat al Congrés.

Una de les principals preocupacions dels joves avui dia són els problemes que troben per emancipar-se i accedir a un habitatge. Quines mesures proposa ICV-EUiA en aquest sentit al seu programa?
Creiem que l’habitatge no pot ser una mercaderia, sinó un dret del qual ha de poder gaudir tot el jovent. Per això, la coalició defensa, sempre amb criteris viables i sostenibles, que s’incrementi el parc de pisos de lloguer, que es rehabilitin i s’utilitzin els habitatges buits i que es creï una borsa d’habitatge eficient que pugui donar resposta a les necessitats d’emancipació de la gent jove.

N’hi ha prou amb incrementar el nombre de pisos de lloguer, que els pisos buits entrin al parc d’habitatges disponible o la rehabilitació per superar el problema de l’emancipació dels joves?
Evidentment, no. És necessari que aquests lloguers estiguin subvencionats i, especialment, que els i les joves tinguin salaris dignes. Sense aquesta darrera garantia, la resta perd el seu esperit. No pot ser que la generació més preparada del país estigui discriminada laboralment i no pugui viure més que precàriament. Els joves treballadors han de poder viure dels seus sous i no pas de les seves famílies.

En el cas de les dones joves, aquesta discriminació és doble. Com es pot combatre aquesta realitat?
Incloent-hi d’una manera transversal l’exigència d’assolir una societat igualitària, on cap gènere subordini l’altre. Des d’ICV-EUiA defensem el reconeixement social, cultural i de ple dret de les dones, en l’àmbit laboral i en la resta dels àmbits. Un reconeixement que també exigim en tota la dimensió afectivo-sexual.

Un dels distintius dels joves de la coalició és el seu compromís a l’hora de fer front al canvi climàtic. Com ho recull el programa d’ICV-EUiA?
Amb una clara voluntat de treballar per a la conscienciació de les conseqüències del canvi climàtic i d’avançar cap a una societat sostenible, garantint energies renovables i fomentant el transport públic. Proposem mesures per canviar un model que depreda el planeta, però també per canviar hàbits de consum i producció. Cada dia és mes evident que aquest fenomen perjudicarà les nostres vides, i els joves, amb un futur a l’horitzó, hem de ser els primers a agafar-ne consciència i combatre’l.

Per a això és necessari que la gent jove s’impliqui, i tot sembla indicar que cada cop participa menys i es deslliga més dels moviments socials i de la política. Com afronta aquest fet això, la joventut d’ICV-EUiA?
Creiem que els i les joves són una eina imprescindible en la construcció de la societat, que no en poden quedar al marge, perquè és la nostra i, sobretot, serà la nostra. Però és cert que les dinàmiques de la vida quotidiana i els mitjans de comunicació no dibuixen un escenari atractiu per a la participació del jovent. Per això és necessari impulsar una cultura de la participació, que faci conscients els joves que implicar-se en la societat civil organitzada és vital per decidir sobre el que els afecta diàriament. Organitzant-se poden exigir la coresponsabilitat de l’acció sociopolítica mitjançant la creació dels espais de participació adequats. Les mancances de l’educació universitària o de l’ensenyament secundari, o la precarietat laboral, són bons punts de partida perquè els joves comencin a organitzar-se, demanar canvis i exigir millores.

Precisament, hem parlat de la precarietat laboral, però no de les propostes d’ICV-EUiA sobre educació, un dels àmbits que més afecten els joves.
No és cap novetat que la coalició defensa una educació pública, laica i de qualitat. Defensem un sistema educatiu universal i gratuït, formador de persones crítiques i lliures, que fomenti valors d’igualtat, justícia i solidaritat. Cal educar en el coneixement, el respecte i la convivència de totes les cultures, creences religioses i pensaments ideològics. Per això és vital barrar el pas a l’adoctrinament religiós a les nostres aules. També a qualsevol altre espai públic. La societat ha de ser radicalment laica.

Adriana Sabaté