09 octubre 2008

Bolívia lluita per l’esperança


MONTSERRAT PONSA I TARRÈS

Els que no creuen en la democràcia es freguen les mans, diuen que els pobles no poden decidir els seus destins i molt menys, si els ciutadans no estan preparats, referint-se al poble bolivià, amb un Cap d’Estat indígena.

Què s’han cregut! Sàpiguen, els que així pensen, que som molts els que no perdem l’esperança, i estem segurs que la veritat triomfarà.


Els poderosos, fins ara amos de vides i béns, han d’acceptar la voluntat del poble que, en el cas de Bolívia, ha parlat amb el seu vot quan, dos terços de la població, ha recolzat Evo Morales en el seu afany de construir una Bolívia a partir de l’educació, el treball, la tolerància, la justícia, l’equitat per a tots els ciutadans.

Les minories, el terç que fins ara ha dominat –eren menys d’un terç però s’hi han sumat els que volen pujar al carro dels poderosos- no vol perdre les rengles d’aquest país que tants rèdits els han donat. No oblidem que 100 famílies disposen de més de 30 milions d’hectàrees mentre que la majoria està en la misèria absoluta.

Els que manaven i han perdut el crèdit del poble, han d’acceptar la voluntat de la majoria que, a més, vol negociar, pactar mitjançant la paraula, com ha vingut dient al llarg de la campanya Evo Morales i que, un cop guanyador, ha intentat negociar amb els dissidents. “No gobernaré sobre la sangre de mi pueblo” ha dit.

S’ha acabat el temps de domini d’aquella dreta, població d’emigració estrangera que majoritàriament viu a Santa Cruz, grups poderosos, amos de terres, indústries, bancs –croates i alemanys en sa majoria- que han aconseguit fer-se amb el país gràcies als governs militars. La primera i segona generació d’aquests que no accepten Evo, controlen la part productiva de santa Cruz, són ells els que han propiciat el procés secessionista. Són, la gent com ells, els que han venut Llatinoamèrica als ianquis.

Però els pobles llatinoamericans han dit prou, s’han posat dempeus per dir que volen participar en el devenir dels seus pobles, volen escriure el futur que els guiarà cap a un món més just.

Evo té doncs al davant un gran dilema. Opcions? Que els moviments socials aconsegueixin hegemonia a través de la Constitució d’un Estat Plurinacional que reconeix 36 Nacions amb les seves llèngües, cultura, pràctiques socials o fer respectar els drets per la força de l’Estat de Dret. A costat de qui es posarà l’exèrcit? Sempre ha defensat l’oligarquia però cal veure on s’ubica ara.

Diuen que la dreta planteja negociacions a través de l’església catòlica. Veurem com s’ho manega, estarà com sempre amb els rics, o es plantejarà d’acostar-se als pobres? Jugarà amb l’esperança o amb l’oligarquia?

El proper desembre, un Referèndum medirà els suports a la nova Constitució, que planteja, entre altres temes, la distribució de la terra. La propietat màxima estarà entre les 5 i les 10 mil hectàrees per família. D’aquí els plors i el cruixir de dents!

S’ha acabat doncs la veda per als que han oprimit els pobles originaris. Aquests pobles volen ser sobirans, no volen que “aliens” s’immiscueixin en el seu futur, pretenen caminar sols, treballar per a ells, per als seus fills, per a Bolívia.

S’ha acabat també el domini dels del Nord. Com poden dictar normes si no saben manegar-se a si mateixos, tal com es contempla en la pitjor davallada de l’economia americana de la història? Com s’ho faran amb els seus pobres?

Els països veïns els fan costat, àdhuc sembla que la Presidenta de Xile Michelle Bachelet s’avé a negociar la sortida de Bolívia al mar, assignatura pendent des de finals del segle XIX quan la van perdre.

Bolívia vol desfer-se dels dictadors, mai més García Meza (1980-81), mai més Hugo Banzer (1971-78 i 1997-2001) pels disbarats comesos, pel despreci als indígenes –un 70% de la població-. Els bolivians volen avançar pel seu compte, es consideren majors d’edat.

Prou morts i assassinats, no més ultratges racistes. Per què, qui i com es pot justificar la massacre d’homes, dones, nens, pel fet de ser seguidors d’Evo? Sicaris o veïns, ningú pot arrabassar la vida de ningú.

El nombre d’assassinats pot depassar la cinquantena apart de ferits i desapareguts. La Justícia no els pot absoldre, cap persona decent pot ignorar-los. Cal declarar, els responsable de les matances, criminals contra la Humanitat i castigar-los a perpetuïtat.

Amics bolivians, no perdeu l’esperança… Som molts els que estem al costat vostre, de la nova Bolívia. Mereixeu la victòria, que, en aquest cas, està acompanyada de la raó.

Etiquetes de comentaris: , ,

08 octubre 2008

Darrere de la dreta boliviana, els EUA preparen una guerra civil


MICHEL COLLON

És el nou truc dels Estats Units. Incapaç de guanyar una guerra d’ocupació territorial, Washington recorre a la guerra indirecta, la guerra per mitjancers. Actualment, la seva estratègia és intentar causar una guerra civil a Bolívia. Per això, les províncies controlades per la dreta i que contenen les grans propietats agrícoles vinculades a les multinacionals així com la majoria de les reserves de gas i petroli, multipliquen les provocacions per preparar una secessió.

Personalment, estudiant l’acció secreta de les grans potències per fer esclatar Iugoslàvia, m’agradaria cridar l’atenció dels bolivians, en algunes entrevistes: en l’actualitat, Washington esta preparant la transformació del seu país en una nova Iugoslàvia.

Aquí té els ingredients de la seva acció:

1. Inversions massives de la CIA.

2. Un ambaixador especialitzat en la desestabilització.

3. Feixistes amb experiència. Amb aquests ingredients, pot preparar un cop d'Estat o una guerra civil. O els dos.

Primer ingredient. Com a Veneçuela, la CIA inverteix molt a Bolívia. A través de les seves mampares habituals: USAID, National Endowment for Democracy, Institut Republicà Internacional, etc. se subvenciona les organitzacions de la dreta separatista de forma abundant. L'USAID, per exemple, va finançar Juan Carlos Orenda, conseller del Comitè cívic de Santa Cruz, d'extrema dreta, i autor d’un pla que preveia la divisió d’aquesta província.

Però també les organitzacions més discretes encarregades de sembrar la confusió i preparar una propaganda anti-Evo. A la universitat San Simón de Cochabamba, la Fundació del Mil•lenni va rebre 155.000 $ per criticar la nacionalització del gas i defensar el neoliberalisme. Tretze joves dirigents bolivians de dreta van ser convidats a seguir formacions a Washington: 110.000 $. Als barris populars d'El Alto, USAID posa en marxa programes per "reduir les tensions a les zones propenses a conflictes socials". Vegi's: desacreditar l’organització social d’esquerra.

En total, es van pagar diversos milions de dòlars a tota classe d’organitzacions, entre les quals es comptaven grups d’estudiants, periodistes, polítics, magistrats, intel•lectuals, homes de negocis. El Partit Popular espanyol, entorn de José María Aznar, participa en les maniobres.

Segon ingredient. D'on ve Philip Goldberg, el fins ara ambaixador dels Estats Units a Bolívia? De Iugoslàvia, on va acumular una rica experiència sobre la manera de fer esclatar un país. Del ‘94 al ‘96, va treballar a Bòsnia per a l’ambaixador Richard Holbrooke, un dels estrategs en la desintegració. Després, va fomentar els desordres a Kosovo i l’escissió entre Sèrbia i Montenegro. Un expert, com se l’anomena... i no inactiu.

Tal com explica el periodista argentí Roberto Bardini: "El 28 de juny passat va ser detinguda a l’aeroport de La Paz la nord-americana Donna Thi, de 20 anys i provinent de Miami, per intentar ingressar-hi amb 500 cartutxos calibre 45 que havia declarat a la duana com "formatge". A la terminal aèria l’esperava l’esposa del coronel James Campbell, cap del grup militar de l’ambaixada dels Estats Units a Bolívia. El representant diplomàtic nord-americà, Philip Goldberg, va intervenir immediatament per gestionar la llibertat de la dona i va declarar que es tractava d'"un error innocent". La munició, va dir el funcionari, estava destinada per a "esport i entrenament". El març de 2006, un altre ciutadà nord-americà, Triston Jay Amero, àlies Lestat Claudius, un Californià de 25 anys, portador de quinze documents d’identitat diferents, va fer esclatar tres-cents quilos de dinamita a dos hotels de La Paz.”

Per què es va exportar Goldberg dels Balcans a Bolívia? Per transformar, estic segur, aquest país en una nova Iugoslàvia. El separatisme és un mètode afavorit pels Estats Units per reprendre el control de riqueses naturals o regions estratègiques quan els Governs es mostren massa independents, massa resistents a les multinacionals.

Tercer ingredient. Feixistes amb experiència. A Bolívia, Goldberg va sostenir obertament i va col•laborar amb homes de negocis croats al cap-davant de la secessió. Especialment, Branko Marinkovic, membre de la Federació dels empresaris lliures de Santa Cruz (província secessionista). Enorme propietari de terres, Marinkovic extreu també les cordes de Transport d'Hidrocarburs Transredes (que treballa per a Shell). Administra els 6000 quilòmetres de canonades de gas i petroli que condueixen a Xile, al Brasil i a Argentina.

I quan han vingut aquesta gent de Croàcia? És necessari recordar que, durant la Segona Guerra Mundial, Hitler va instal•lar una Gran Croàcia feixista on els seus col•laboradors, els Oustachis, van crear els camps d’extermini (inclòs l'especialment dedicat per a nens!), perpetrant un genocidi horrible contra els Serbis, els jueus i els gitanos. Després de la seva derrota, l'Església croata i la Ciutat del Vaticà van organitzar, els Ratlines, zones de fuga dels criminals feixistes croats (i de Klaus Barbie). De Croàcia a Àustria, després a Roma. I d’allà cap a Argentina, Bolívia o els Estats Units.
Establint que Franjo Tudjman i els dirigents de la "nova" Croàcia, nascuda el 1991, van rehabilitar els antics criminals croats de la Segona Guerra Mundial, voldria saber si el Sr Marinkovic rebutja tot aquest passat o si, simplement, empra els mateixos mètodes allà on es troba ara. Quant als Estats Units, se sap que van recuperar i van reciclar quantitat de criminals i espies nazis de la Segona Guerra Mundial. Les xarxes, això sempre serveix.

El que s'oculta darrere el separatisme

Aquí, tots els ingredients estan llestos per fer esclatar Bolívia... Els dòlars de la CIA, més els experts en la provocació de guerres civils, més els feixistes reciclats en “businessmen”. Una guerra civil que serviria bé els interessos de les multinacionals, però que l’opinió internacional ha d’impedir absolutament. Els propis bolivians tenen el dret a decidir la seva sort. Sense la CIA.

Ja que una secessió només serviria a l’elit. L’escriptor brasiler Emir Sader acaba d’escriure molt encertadament: "Una de les noves modalitats que assumeix el racisme avui dia és el separatisme, forma d’intentar delimitar territoris de la raça blanca, apropiant-se privadament de riqueses que pertanyen a la nació i al seu poble. Ja coneixíem aquests intents sota la forma de barris rics que busquen definir-se com alcaldies pròpies, perquè els impostos que són obligats a pagar per una part -la que poden encobrir - de les seves immenses riqueses es quedin per augmentar els beneficis dels seus barris atrinxerats, darrere dels quals busquen aïllar i defensar - amb seguretat privada, sens dubte - les seves formes privilegiades de vida. (...) El referèndum separatista és expressió oligàrquica, racista i econòmica perquè volen continuar usufructuant de les riqueses de Santa Cruz per al seu propi benefici i perquè els oligarques volen, a més, impedir que el govern d'Evo Morales continuï amb el procés de reforma agrària i que s’estengui per tot el país.”

Aquesta autonomia, en efecte, vol dir que els Blancs rics que van controlar Bolívia des de sempre, es neguen a ser controlats per la majoria, no blanca, de l’oest. Quan es parla d’autonomia, Evo Morales respon: "Parlem d’autonomia, no per a l’oligarquia, sinó per als pobles que permanentment lluitem. Aquests grups (separatistes) que eternament han estat al Palau i que van perdre els seus privilegis, han governat i van permetre que es saquegés el nostre país, els nostres recursos naturals, així com la privatització d’empreses, inclosos recursos bàsics, i ara plantegen aquest sistema que demostra el seu verdader interès: el control econòmic".

Etiquetes de comentaris: , ,