Joan Josep Nuet: “El primer és pensar en processos unitaris. Aquí no sobra ningú”

Izquierda Unida ha encarregat a una comissió unitària la preparació de la propera Assemblea Federal. El senador d’EUiA Joan Josep Nuet n’és el coordinador i ens explica quines són les perspectives de rellançament de l’organització.

Assumint els condicionants objectius, quins elements subjectius han contribuït als mals resultats electorals?

La legislatura actual ha estat molt marcada per la nova situació parlamentària, on influíem en el govern de Zapatero. Això ha fet que el tema institucional i la capacitat de comunicar les accions d’influència parlamentària hagin monopolitzat gran part de l’activitat política. S’ha deixat de banda l’organització d’Izquierda Unida (IU), el paper de les seves assemblees, i també s’ha deixat en segon pla la mobilització.

Quan arriben les eleccions, competim en un sistema bipartidista estructural i amb una llei electoral injusta, que és una de les conseqüències de la claudicació de l’eurocomunisme a la transició. Així, no podem oferir una xarxa organitzada que estigui per sobre del màrqueting electoral i que permeti un arrelament del vot. És cert que la deixadesa organitzativa ja ve de l’època de Julio Anguita, però en aquest període s’ha agreujat. I també és cert que la manca de mobilització d’aquests darrers quatre anys no solament s’ha d’atribuir a l’esquerra política, sinó també a l’esquerra social i cultural. Si la part més alternativa no té organització estable i mobilització, les accions institucionals d’esquerres les aprofita electoralment la socialdemocràcia.

Quin aprenentatge s’extreu de l’experiència d’oposició influent i exigent dels darrers quatre anys?

El més positiu és que s’han aconseguit millores concretes per a la gent treballadora i les classes populars. Sense el Grup Parlamentari d’IU-ICV-EUiA al Congrés i al Senat [set persones], no tindríem ni la llei de Dependència, ni la llei d’Igualtat, ni la llei de Memòria Històrica, ni la llei de matrimonis homosexuals, ni la llei que limita la subcontractació a la construcció, per posar-ne alguns exemples. Des d’aquest punt de vista, es tracta d’una primera experiència històrica positiva. Alhora, cal tenir en compte el que he comentat a la pregunta anterior, que és tan important com els resultats positius.

Quines garanties de rellançament i d’unitat ofereix la comissió que coordines i que ens ha de portar a la propera Assemblea Federal?

La comissió vol ser una aturada en sec de la dinàmica excloent d’uns i altres que fins al moment s’ha estat imposant.. Hi ha sectors minoritaris a IU que apliquen la màxima conmigo o contra mí, i volen definir IU des del punt de vista ideològic, des de la seva visió particular, i apliquen l’exclusió dels altres. Això no pot ser. IU és una mediació política com a moviment polític i social, que es cohesiona amb el programa i on conviuen partits i sensibilitats ideològicament compatibles. Cap d’aquests partits o sensibilitats, siguin comunistes, ecosocialistes, socialistes, trotskistes, nacionalistes d’esquerra, etc., pot determinar ideològicament el projecte. IU és un gran pacte programàtic, mobilitzador i organitzador polític i social.

La comissió té un suport del 90%. No hi ha encara tothom, però farem un esforç perquè així sigui. És un marc de trobada, diàleg i pacte que ha de ser discutit democràticament, de baix a dalt. La gent d’IU no vol que seguim amb les baralles excloents, vol que es facin propostes d’alt consens i que posteriorment se sotmetin a un ampli debat en el conjunt de l’organització.

Quins són els eixos en què s’ha de basar aquest rellançament?

Crec que hi ha quatre aspectes clau. El primer és pensar en processos unitaris, ja que, per sortir de la situació actual, cal unitat dins de la diversitat d’IU. Aquí no sobra ningú. En segon lloc, procediments democràtics, des dels censos fins als procediments de discussió, amb molta transparència. S’han acumulat moltes desconfiances que s’han de trencar amb transparència i democràcia.

En tercer lloc, amb unitat i democràcia es crea un nou clima per a la participació de gent de fora d’IU. Hi ha més gent fora que a dins: sindicalistes, joves, activistes, votants que no poden amb el nostre clima intern enrarit, però que volen ser d’IU i no els deixem a la pràctica. Hem d’obrir l’organització a gent que té les motxilles menys carregades que molts de nosaltres i que aporta noves visions menys traumatitzades pel passat.

En quart lloc, hem d’obrir un nou període organitzatiu de creixement i d’arrelament al territori, als sectors productius, als moviments socials, etc., on apareguin l’orgull i la complicitat de ser d’IU. A això cal afegir també un nou període de mobilització que apareixerà objectivament, però per al qual hem de treballar molt.

De quina manera es pot donar resposta a la necessitat mobilitzadora, i que això no suposi en cap cas un benefici per al PP en la seva estratègia desestabilitzadora?
Objectivament, els pactes PSOE-CiU per donar sortides neoliberals a la crisi i els pactes d’Estat PSOE-PP que consolidin estructures no democràtiques i post-franquistes ens poden facilitar l’acció. Hi ha fronts bàsics (sindicats, moviments de barris, consumidors, estudiants, pau, solidaritat) que són estructurals, i d’altres de conjunturals, que es crearan temporalment. Els hem de reforçar tots i tota l’estructura assemblaria d’EUiA i d’IU hi ha d’estar predisposada.

Plataformes, campanyes i mobilització, que no vol dir simplement sortir al carrer, sinó crear estructures, pensament i propostes alternatives. Hem de trencar la crosta bipartidista de demagògia associada al PP i mal menor associada al PSOE. Hem de connectar amb els problemes reals i donar perspectives de solucions ambicioses, i no simplement conformistes o de sortida individual.


Les claus per a l’encaix

Quin ha de ser l’encaix entre el caràcter federal d’IU i la realitat plurinacional de l’Estat espanyol?

IU ha de reforçar-se com a projecte Federal, ja que nosaltres creiem en una gestió comuna del que en diem Estat espanyol. Al mateix temps, com que actuem en un estat plurinacional i amb una important descentralització administrativa, hem d’adequar-nos a un funcionament federal que tingui en compte aquests preceptes. El nostre projecte polític federal va molt mes enllà de l’encotillament de l’Espanya de les autonomies, però respecta la voluntat comuna de construir un Estat conjunt dels diferents pobles d’Espanya.

Les federacions i organitzacions d’IU han de jugar un paper clau en aquest període. Si no contribueixen, no hi ha projecte federal i, alhora, no hi ha projecte federal que es pugui construir com una entelèquia, al marge de l’organització real que es troba en les disset federacions.

De quina manera es vol aconseguir que la propera assemblea suposi un apropament de les organitzacions socials i d’altres sectors de l’esquerra?

Per aconseguir-ho, com ja he dit abans, s’ha de crear el clima d’unitat i de democràcia i transparència. En segon lloc, cal obrir l’assemblea sense por a la participació de mols activistes socials i de les organitzacions socials. En tercer lloc, convindria que ja aparegués el programa per a la mobilització i la predisposició de tota l’estructura organitzativa d’IU de dur-lo a terme.

No pot ser que sigui l’assemblea on simplement discutim dels nostres problemes. Ha de ser l’assemblea on discutim dels problemes del país, de la impossibilitat de PSOE-CiU-PP de solucionar-los i de les nostres accions (programa, campanyes, mobilització, organització). Així és com tornarem a connectar amb la nostra gent; impulsarem les organitzacions socials i mobilitzarem.

Al front de la Comissió Unitària

La Comissió Unitària nomenada per la Presidència Federal d’Izquierda Unida, encarregada de la preparació de la IX Assemblea Federal ordinària de la formació, decidia a principis d’abril que Joan Josep Nuet, que des de l’última assemblea és també el coordinador executiu de l’Àrea Interna d’IU, encapçalés aquest procés. Es va acordar també constituir una Comissió de Comunicació encarregada de desenvolupar aquesta tasca en el conjunt d’IU durant el procés assambleari, i que, a més del mateix Nuet, es completa amb els dirigents Javier Alcázar, Adolfo Barrena i Marga Sanz. Fins a la designació de la nova direcció, el nou òrgan assumeix les competències de comunicación interna i externa, finances i administració. La Comissió ha estudiat també ampliar el nombre de membres -de 18 a 20- per donar més representació als sectors més joves que integren IU.

Davant els mitjans de comunicació, Nuet donava a conèixer el primer missatge de la Comissió manifestant que l’Assemblea tindrà caràcter “unitari” i “democràtic”, i que estarà “oberta a la societat amb nous i millors canals de participació, per tal que tots els afiliats i votants d’IU puguin canalitzar les seves opinions”.

Nuet revelava també una de les primeres tasques que durà a terme la subcomissió encarregada de les finances: “Prendre la consciència de quina és la situació real de l’economia d’IU”.

Sandro Maccarrone

Resolució de la permanent federal d’IU sobre els resultats del 9 de març del 2008

Els resultats obtinguts per Izquierda Unida (IU) el passat 9 de març són clarament insatisfactoris. Mesurats en funció dels objectius perseguits, són un fracàs amb pocs matisos. En aquestes eleccions ens proposàvem millorar lleugerament o assegurar la nostra representació i intentar condicionar el futur escenari polític mitjançant un gir a l'esquerra. És evident que no hem aconseguit res de tot això, i que una pèrdua d'un 20% dels vots s'ha convertit en una penalització brutal en termes de representació.

Hi ha prou raons que expliquen la sacsejada i la necessitat d’una reflexió profunda i compartida sobre el futur pròxim. En primer lloc, aquestes eleccions suposen una consolidació de la dinàmica bipartidista. Excepte per al PSOE i el PP, la resta de forces de l’arc parlamentari anterior han patit majoritàriament seriosos correctius. L’explicació d’aquesta dinàmica respon tant al manteniment de la polarització com a la consolidació en termes d’oportunitat electoral del vot útil. Una part de la ciutadania ha ofert el seu vot pensant a frenar el pas a un possible govern del PP.

Aquesta lògica bipartidista té un clar perjudicat: IU. Amb un sistema proporcional i amb gairebé un milió de vots, hauríem aconseguit 14 diputats. Sens dubte, una situació molt diferent de l’actual. No hem de carregar amb més responsabilitats que les pròpies. Els efectes democràtics i polítics d'una llei injusta han de recaure sobre la llei, i no pas sobre qui els pateix.
IU es compromet a posar en marxa una gran campanya popular per una recollida de firmes a favor d’una Iniciativa Popular massiva i participada que plantegi la necessitat de modificar aquest sistema electoral injust, antidemocràtic i dubtosament inconstitucional.És evident també que aquesta campanya ha valoritzat encara més el paper dels mitjans de comunicació com a mitjancers en la construcció de l'opinió pública i de les mateixes expectatives electorals.
En segon lloc, aquestes eleccions marquen amb claredat la fi d’una etapa a Izquierda Unida. Difícilment sortirem d'aquesta situació si pensem que aquests resultats són imputables a una part front a l’altra. Interpretar aquesta situació en la lògica majoria-minoria seria una nova mostra d’irresponsabilitat.

En el resultat han pesat anys de confrontació i desgast intern; una degradació de la vida organitzativa i de la confiança mútua; dificultats per expressar el nostre discurs i les nostres propostes; un esgotament de l’organització i un abandó de les responsabilitats en aquesta matèria; centrar-se en el treball institucional amb escassa capacitat per articular o contribuir a articular els moviments socials; un discurs i una pràctica que han pogut, en ocasions, desdibuixar la nostra identitat. Necessitem reflexió compartida, capacitat per crear consens i perspectives per convèncer la nostra organització i la nostra base electoral que hi ha opcions per sortir d’aquesta situació. No ha estat la primera vegada que ens veiem en dificultats.
En primer lloc, cal afirmar l’existència d’un espai social i electoral a l’esquerra de la socialdemocràcia que reclama un espai propi i diferenciat de participació i representació. En segon lloc, hi ha espai per a un discurs alternatiu, clarament d’esquerres, que es confronti amb el consens majoritari que comparteixen PSOE i PP en matèries importants. En tercer lloc, necessitem una reflexió a fons sobre els canvis en la nostra societat, les seves conseqüències en termes socials i polítics; l’adaptació de la socialdemocràcia i la dreta a aquests canvis i les nostres perspectives i oportunitats. Precisem mobilitzar tot el pensament crític possible per afinar en el diagnòstic i també en les alternatives.

Aquesta Permanent creu que la millor manera d’abordar aquesta reflexió és obrint des d'ara mateix el procés assembleari, donant veu als afiliats i afiliades perquè el seu protagonisme sigui decisiu en la recerca de solucions, alternatives, construcció de nous equips, etc. Aquesta Assemblea haurà de ser qui rellanci el projecte polític d’IU, d'una formació d'esquerres, federal, alternativa i transformadora. Haurà de servir per assegurar un equip de direcció amb capacitat política, amb compromís i amb una voluntat clara de dinamitzar l’organització, vincular-se als moviments socials i estimular el pensament crític.

L'Assemblea haurà d’assegurar la seva condició democràtica, unitària i oberta. És a dir, garantir que es compleix l’exigència de neteja als censos; elecció de procediments democràtics; que sigui unitària, pensada amb la vocació d’incloure, i no pas d'excloure, en el convenciment que hi falten molts i no hi sobra ningú; i oberta, pensada com una reflexió oberta i participada per la societat d’esquerres que ens ha seguit recolzant en aquest procés electoral.
Un calendari aproximat hauria de contemplar:

• Convocatòria de reunió de coordinadors de federacions el dijous 13 de març.

• Convocatòria de Presidència Federal immediatament després de les festes de Setmana Santa, amb la finalitat d’assegurar el màxim de participació (preferentment, el dissabte 29 de març).

• Convocatòria del Consell Polític Federal a mitjans del mes d’abril.

• Convocatòria de l’Assemblea Federal a mitjans del mes de juny.

Per portar a bon terme la celebració de l’Assemblea, aquesta Permanent proposa la creació d’una Comissió Unitària per a la preparació de l’Assemblea Federal d’IU amb criteris unitaris, democràtics, plurals i territorials. Una Comissió la composició concreta de la qual es decidirà a la pròxima Presidència Federal d’IU i amb competències plenes sobre tots els aspectes relacionats amb la preparació de l’Assemblea (censos, pressupost i comunicació).

Des de l’actiu dels nostres parlamentaris d’IU-ICV, de la nostra presència al govern basc, a la Generalitat de Catalunya i al govern de les Illes, i la important xarxa de consellers i alcaldes als municipis, la tasca essencial ara és reconstruir un diàleg i la participació en i amb els moviments socials, en especial els sindicats de classe. Participar en les lluites socials dels pròxims mesos serà la millor manera de preparar socialment la nostra Assemblea. El nostre objectiu en aquesta Assemblea ha de ser reconstruir una organització capaç d’intervenir en les lluites socials i democràtiques i fer de pont amb la nostra presència institucional, parlamentària i municipal, assegurant la coherència del nostre projecte d'esquerra transformadora.


Aprovada per 17 vots a favor i 5 abstencions