Bil’in i les oliveres de l’esperança

El Tribunal Suprem israelià accedeix a escurçar el mur

Felip Daza/Redacció NOVA-Centre per a la Innovació Social

Des de Juny de 2002, centenars de poblacions palestines han vist com el mur de separació destruïa les seves oliveres, separava els grangers de les seves terres i dividia les seves famílies, amb el pretext de garantir la seguretat dels ciutadans de l’Estat d’Israel. El 9 de juliol de 2004, la Cort Internacional de Justícia va dictar que la construcció d’aquesta barrera violava el dret internacional. Les autoritats israelianes van assegurar aleshores que, una vegada arribés la pau, la “tanca de seguretat” seria desmantellada. Però, de fet, les terres confiscades pel mur són ocupades per assentaments de colons jueus.

L’inici de la resistència

A finals de l’any 2004, l’ocupació va arribar a Bil’in en forma de tanques electrificades i torres de control. La barrera orquestrada per l’aleshores líder laborista israelià, Haim Ramon, va confiscar el 60 % de les terres d’aquesta població. Però aquesta petita comunitat de 1.600 habitants, la majoria dels quals camperols, va resistir creant un moviment de resistència popular no violenta.

Durant els primers mesos de resistència, Bil’in es va manifestar tres o quatre vegades per setmana, fins que es va establir una manifestació cada divendres. Des d’aleshores, la marxa no violenta s’inicia al centre del poble i va des de la mesquita fins a la barrera de separació. Els manifestants alcen banderes palestines i pancartes que exigeixen el final de l’ocupació. A l’altra banda, les forces d’ocupació d’Israel i la seva resposta, sempre la mateixa: gasos lacrimògens i bales d’acer recobertes de goma. Al llarg de les 200 manifestacions no violentes organitzades a Bil’in, 800 activistes han resultat ferits, dos d’ells amb greus lesions cranioencefàliques.

La resistència no violenta i la creativitat de les accions contra el mur de separació van atraure un suport internacional sense precedents. Durant 135 setmanes sense excepció, Bil’in va rebre el suport de pacifistes israelians, activistes estrangers i palestins d’arreu del territori. El Comitè Popular de Bil’in va portar, també, la seva lluita a l’àrea judicial, interposant una demanda contra el traçat del mur de separació al desembre de 2005. Aquesta acció es va complementar amb un treball de pressió internacional a través de l’organització de conferències internacionals, recolzades per l’organització catalana NoVA, i que han acollit la presència de personalitats com la vicepresidenta del Parlament Europeu, Luisa Morgantini, i la Premi Nobel de la Pau, Mairead C. Maguire.

Finalment, després de més de dos anys i mig de resistència no violenta, els esforços de la població han donat els seus fruits. El Tribunal Suprem israelià ha ordenat que la barrera de seguretat ha de canviar el seu traçat i retrocedir 2 quilòmetres. Bil’in recuperarà, d’aquesta manera, 200 hectàrees de terres de cultiu i oliveres, però encara queda saber com i quan.

Bil’in es un símbol de la lluita no violenta i del coratge dels palestins. Avui, desenes de poblacions palestines estan organitzant moviments similars per implicar tot el poble en la resistència no violenta, acabar amb l’ocupació militar i construir una pau justa.
www.nova.cat

Contra una altra guerra americana per la pau i la democràcia a l’Iran

Els partits sotasignats expressem la nostra greu preocupació davant l’escalada de tensions a la regió del Golf Pèrsic a causa de la postura militarista i hegemonista dels EUA en el seu conflicte amb l’Iran (també pel que fa a les darreres declaracions de Bush, del 12 de setembre de 2007). Les pressions dels EUA contra l’Iran amb relació a la seva voluntat de desenvolupar tecnologia nuclear amb objectius pacífics no és sinó una cortina de fum per encobrir els intents del govern nord-americà d’assegurar-se el control de l’Orient Mitjà, regió que es troba en una posició immillorable per al control de la producció i de l’exportació dels recursos energètics des d’aquesta zona del món.

També volem expressar la nostra preocupació davant les provocadores i inacceptables declaracions del president iranià. Aquestes declaracions han proporcionat als EUA i als seus aliats l’excusa per continuar les seves provocacions. El règim iranià aprofita la situació actual per estendre la repressió de les forces progressistes, dels sindicats, dels moviments juvenils i estudiantils i dels moviments de dones.

Expressem tota la nostra solidaritat amb el poble i les forces progressistes de l’Iran, els sindicats, els moviments de dones, de joves i estudiantils que estan fent campanya per la pau, per la democràcia i pel progrés social. Exigim l’alliberament de tots els presoners polítics, en particular dels dirigents sindicals, dels activistes del moviment estudiantil i de les defensores dels drets de les dones, que han estat detinguts en els darrers mesos.

Expressem la nostra completa oposició a qualsevol mena d’atac militar o d’intervenció en contra de l’Iran per part dels EUA, de la Unió Europea o d’Israel. Comprometem el nostre suport a tots els esforços encaminats a la resolució de les actuals diferències entre els EUA i la República Islàmica de l’Iran. Fem una crida per a l’eliminació de tot l’armament nuclear a l’Orient Mitjà, per al respecte estricte del Tractat de No-Proliferació Nuclear i per declarar la regió una zona lliure d’armes nuclears. La direcció futura del desenvolupament de l’Iran l’ha de poder decidir el poble iranià i ningú més.

Firmat per partits comunistes de tot el món, entre els quals el de l’Iran, el català i el dels Estats Units.